On 17th February 2018, MOSTRA DE VIDEOCLIPS RODATS EN SUPER 8 (part of the Minifestival de Música Independent de Barcelona) will be screening two of our short Super 8 films: Superfly Super 8 circa Nineteen Seventy Seven and Anna of my Seventy-Two Senses.
In conjunction with this, one of the founders, Xavier Guillaumes Pons, has interviewed us for the festival's fanzine. You can download the zine and find out more about the festival here:
ENTREVISTAS
CATALÀ
Perquè utilitzeu el Super 8 per a fer videoclips en ple Segle XXI?
Feia anys que realitzem pel·lícules
experimentals en formats digitals, però sempre havíem pensat que seria
genial provar el cinema analògic. Ens encanta la textura i l’atmosfera,
les veladures i les ratlles. No sabíem el que implicaria ni el que
costaria, de manera que ho anàvem deixant de banda. Però l´any 2016, vam
veure una pel·lícula de ciència ficció Super-Lo-Fi i experimental al
Festival d’Alchemy Film and Moving Image a Scottish Borders, anomenat
“Silver” del cineasta experimental canadenc, Allan Brown. Ens va
intrigar i entusiasmar. Després, ens vam trobar amb en Allan Brown i la
seva parella a la cua d’un cinema. Tots dos eren molt agradables i van
estar molt contents d’escoltar que ens havia agradat la seva pel·lícula.
Nosaltres els parlarem sobre el referèndum d’independència escocesa i
ells sobre la campanya d’independència dels ciutadans quebequesos. També
vàrem parlar una mica de Catalunya. La pel·lícula d’Allan Brown i la
nostra breu conversa amb ell ens va fer pensar: “hem de provar-ho”. Així
que vam investigar i finalment vàrem comprar alguns equips barats
a Ebay i un paquet prepagat de cartutxos Kodak TRI-X i Vision3,
incloent-hi el processament i escaneig en alta definició a Gauge Film. I
ens vàrem fer adictes immediatament! La nostra primera pel·lícula,
“SuperFly Super 8 circa Nineteen Seventy Seven”, va funcionar bé per a
nosaltres. Va ser seleccionada per al concurs del curtmetratges del
Festival de Cinema d’Edimburg i es va projectar al London Short Film
Festival. “Anna of my Seventy Two Senses (Merzfrau III)” va ser la
nostra experiència Dadaista amb pel·lícula revelada a casa
amb Caffenol (cafè, vitamina C i carbonat de sodi) que després varen
ratllar i pintar a mà directament la pel·lícula.
Quines càmares heu utilitzat per a rodar-los?
Les nostres primeres càmeres van ser una Canon 514XL i una AGFA FAMILY. Ara utilitzem una sonora Sankyo, que és genial.
Els vostres clips són força experimentals, expliqueu-nosquines tècniques i emulsions utilitzeu.
No tenim gaires diners, i ens
adonarem que podíem comprar d’alguns estocs de pel·lícula Kodachrome 40
caducada a granel, cosa que ens permetria rodar molta pel·lícula. També
vam voler informar-nos sobre com revelar-ho nosaltres mateixos, cosa
que reduiria encara més els costos. Ja no es pot processar en color
el Kodachrome 40 en color, per però sí que es pot produir un negatiu de
Blanc i negra amb la recepta de Caffenol. Ens agrada l’art Lo-Fi de
totes maneres, així que l’aspecte granulat i ratllat no ha estat mai un
problema per a nosaltres.
Teniu pensar seguir rodant més projectes en Super 8?
Sí, tenim previst rodar molt més
en Super 8 o 16mm. Ens encanta. Volem provar més processos de color
utilitzant productes químics C41.
Penseu que el Super 8 te futur per a artistes o creadors audiovisuals professionals o amateurs?
El Super 8 definitivament té un bon
futur per a artistes i cineastes, fins i tot en el segle XXI. Es pot
utilitzar de moltes maneres. Si vols, pots ser un purità analògic i no
utilitzar mai equipaments o processos digitals. O pots crear obres d’art
o obres experimentals noves amb un híbrid analògic i digital. Això ens
resulta molt interessant: tant allò que és vell com allò que és nou.
Els vostres pares tenien càmera de Super 8? O com va ser el vostre primer contacte amb el petit format cinematogràfic?
No, els nostres pares no tenien cap
equip de cinema quan érem petits. Teníem familiars amb molts equips
fotogràfics, però feien fotografies, no pel·lícules. El nostre primer
contacte amb el cinema amateur va ser quan, com a adolescents,
aconseguírem agafar càmeres de vídeo. Era l’era analògica, per la qual
cosa l’edició consistia a copiar imatges de la càmera de vídeo a un
altre vídeo, i utilitzar el botó de pausa als punts d’edició. Va ser
molt desconcertant i sempre hi havia molts defectes i errors, però hem
après molt. Més tard, l’arribada de la filmació i l’edició digital va
fer-ho tot més fàcil, i els resultats eren de millor
qualitat. Sarahjane va intentar provar una càmera Super 8 qua era
estudiant d’art, filmant imatges d’aus en un viatge a Amsterdam, però, a
part d’això, la nostra primera experiència en la realització de Super 8
va ser realment quan vam comprar l’equip i la pel·lícula Kodachrome i
vam provar-ho fer tot per nosaltres mateixos.
CASTELLANO
¿Porque utilizar el Super 8 para hacer videoclips en pleno Siglo XXI?
Hacía años que realizabamos películas experimentales en formatos digitales, pero siempre habíamos pensado que sería genial probar el cine analógico. Nos encanta la textura y la atmósfera, las veladuras y las rayas. No sabíamos lo que implicaría ni lo que costaría, por lo que lo íbamos dejando de lado. Pero el año 2016, vimos una película de ciencia ficción Super-Lo-Fi y experimental en el Festival de Alchemy Film and Moving Image en Scottish Borders, llamada “Silver” del cineasta experimental canadiense, Allan Brown. Nos intrigó y entusiasmó. Después, nos encontramos con Allan Brown y su pareja en la cola de un cine. Ambos eran muy agradables y estuvieron muy contentos de escuchar que nos había gustado su película. Nosotros les hablaremos sobre el referéndum de independencia escocesa y ellos sobre la campaña de independencia de los ciudadanos quebequenses. También hablamos un poco de Cataluña. La película de Allan Brown y nuestra breve conversación con él nos hizo pensar: “tenemos que probarlo”. Así que investigamos y finalmente compramos algunos equipos baratos en Ebay y un paquete prepagado de cartuchos Kodak TRI-X y Vision3, incluyendo el procesamiento y escaneo en alta definición en Gauge Film ¡Y nos hicimos adictos inmediatamente! Nuestra primera película, “Superfly Super 8 circa Nineteen Seventy Seven” funcionó bien para nosotros. Fue seleccionada para el concurso del cortometrajes del Festival de Cine de Edimburgo y se proyectó en el London Short Film Festival. “Anna of my Seventy Two Senses (Merzfrau III)” fue nuestra experiencia dadaísta con película revelada en casa con Caffenol (café, vitamina C y carbonato de sodio) que después rayamos y pintamos a mano directamente sobre la película .
¿Qué cámaras ha utilizado para rodar los clips?
Nuestras primeras cámaras fueron una Canon 514XL y una AGFA FAMILY. Ahora utilizamos una sonora Sankyo, que es genial.
No tenemos mucho dinero, y nos dimos cuenta que podíamos comprar de algunos stocks de película Kodachrome 40 caducada a granel, lo que nos permitiría rodar mucha película. También quisimos informarnos sobre cómo revelarlo nosotros mismos, lo que reduciría aún más los costes. Ya no se puede procesar en color el Kodachrome 40, pero sí se puede producir un negativo de Blanco y negra con la receta de Caffenol. Nos gusta el arte Lo-Fi de todos modos, así que el aspecto granulado y rayado no ha sido nunca un problema para nosotros.
Sí, tenemos previsto rodar mucho más en Super 8 o 16mm. Nos encanta. Queremos probar más procesos de color utilizando productos químicos C41.
El Super 8 definitivamente tiene un buen futuro para artistas y cineastas, incluso en el siglo XXI. Se puede utilizar de muchas maneras. Si quieres, puedes ser un puritano analógico y no utilizar nunca equipamientos o procesos digitales. O puedes crear obras de arte u obras experimentales nuevas con un híbrido analógico y digital. Esto nos resulta muy interesante: tanto lo viejo como lo nuevo.
No, nuestros padres no tenían ningún equipo de cine cuando éramos pequeños. Teníamos familiares con muchos equipos fotográficos, pero hacían fotografías, no películas. Nuestro primer contacto con el cine amateur fue cuando, como adolescentes, conseguimos coger cámaras de vídeo. Era la era analógica, por lo que la edición consistía en copiar imágenes de la cámara de vídeo a otro vídeo, y utilizar el botón de pausa en los puntos de edición. Fue muy desconcertante y siempre había muchos defectos y errores, pero hemos aprendido mucho. Más tarde, la llegada de la filmación y la edición digital hizo todo más fácil, y los resultados eran de mejor calidad. Sarahjane intentó probar una cámara Super 8 como estudiante de arte, filmando imágenes de aves en un viaje a Amsterdam, pero, aparte de eso, nuestra primera experiencia en la realización de Super 8 fue realmente cuando compramos el equipo y la película Kodachrome y probamos hacerlo todo por nosotros mismos.
ENGLISH
Why did you decide to shoot your clips in Super 8?
We've been making
experimental digital films for years but always thought it would be
great to try out analogue filmmaking. We love the texture and
atmosphere, the light-leaks and scratches. We didn't know what it
would involve or what it would cost, so we kept putting it off. Then,
in 2016, we watched a very Lo-Fi and experimental Super 8 science
fiction film at the Alchemy Film and Moving Image Festival in the
Scottish Borders, called "Silver" by the Canadian
experimental filmmaker, Allan Brown. It intrigued us and excited us.
Afterwards, we bumped into Allan Brown and his partner in the queue
for another film. They were both very nice and so pleased to hear
that we liked the film. We spoke about the Scottish independence
referendum. They spoke about the campaign for independence for their
own Québécois people. We also spoke about Catalonia. Something
about Allan Brown's film and our brief conversation made us think:
"We've really got to try this out!" So we did a lot of
research, bought some cheap equipment on Ebay and a prepaid package
for TRI-X and Vision3 carts, including processing and HD scans from
Gauge Film and we were immediately addicted. Our first film,
"SuperFly Super 8 circa Nineteen Seventy Seven", did well
for us. It was shortlisted for the Edinburgh Film Festival short film
challenge and screened at London Short Film Festival. "Anna of
my Seventy Two Senses (Merzfrau III)" was our DADAist experiment
with home-processing film in Caffenol (coffee, vitamin c &
washing soda) which we then handcrafted by directly scratching and
painting the film.
What camera did you use?
We started out with a
Canon 514XL and an AGFA Family. We now use a Sankyo Sound, which is
brilliant.
You use
expired film stocks... why? Is it a great experience for you?
We don't have much
money. We realised that buying some expired Kodachrome 40 stock in
bulk would allow us to shoot a lot of film but still keep costs down.
We also wanted to find out about processing ourselves, which would
bring down the costs even more. You can't process Kodachrome 40 stock
in colour any more but we found out about producing a B&W
negative using the Caffenol recipe. We like Lo-Fi art anyway, so the
grainy, scratchy look wasn't a problem to us.
Are you planning to make more
productions in this format? Do you think it's a format with
a future for artists or/and professional filmakers?
Yes, we are planning
to shoot a lot more work on Super 8 or 16mm. We love it. We want to
try out more S8 colour processing using C41 chemicals. Super 8
definitely has a strong future for artists and filmmakers, even in
the 21st century. It can be used in many ways. If you want to, you
can be an analogue puritan: never using any digital equipment or
processes at all. Or you can create new, experimental artworks or
film using a hybrid of analogue and digital. That's more interesting
to us: using both the old and the new.
Did your
parents have a Super 8 camera when you were child? What was your
first contact with amateur cinema / Super 8?
No, our parents did
not have any filmmaking equipment when we were young. There were
relatives with a lot of photographic equipment, but they shot stills,
not movies. Our first contact with amateur cinema was when, as
teenagers, we managed to get hold of camcorders. This was the
analogue era, so editing involved bouncing footage from the camcorder
into a VCR and using the pause button at the edit points. It was very
shambolic and there were always a lot of flaws and fuzziness, but we
learned a lot. Later the arrival of digital made filming and editing
easier to do and the results were better quality. Sarahjane did get
to try out a Super 8 camera as an art student, shooting footage of
birds on a field-trip in Amsterdam but, apart from that, our first
experience of Super 8 filmmaking was really when we bought the
equipment and stock and tried it out for ourselves.
Thank you for the
interview, Xavier, and thanks also for playing our films at the
festival.
No comments:
Post a Comment